Nom comú: arbre de la vida, tuia, tuia oriental, xiprer de ventall (per les branquetes formant un sol pla).
Sinònim: Platycladus orientalis. És el nom actual acceptat botànicament, però encara s’utilitza comercialment l’antic.
Família: cupressàcies (Cupresaceae)
Origen: la Xina. Introduïda a tot el món.
Etimologia: el nom del gènere, Platycladus, és un nom compost pel prefix grec platy, “ample, pla”, i cladus, “branqueta” o sigui, “de branques planes”, en relació al desenvolupament de les branquetes en un pla vertical. L’epítet llatí orientalis, de sentit evident, ens indica la seva procedència de l’orient.
Descripció: és una conífera, de les més conreades del món, de fulla perenne, que pot arribar als 20-30 metres d’altura i un metre de diàmetre de tronc (excepcionalment 35 metres d’altura i 2 metres de diàmetre de tronc en els vells exemplars) però a un ritme lent. Quan és jove, és de capçal estret i cònic i més ample quan es fa vell. Les branques són relativament curtes, laxament disposades i habitualment, bruscament dirigides cap amunt. L’escorça, marronosa, es desprèn en petites tires verticals. Les branquetes, comprimides, estan disposades en plans verticals. Les fulles, disposades en 4 fileres, són en forma d’escama, carnoses, oposades, corbades cap endins, i amb una glàndula resinífera al revers. Els cons femenins, de color rosa salmonat, i més tard verd blavós quan són immadurs, són ovalats i de maduració anual. Aquest con és dehiscent quan madura, es torna de color marronós, i allibera unes 6 llavors. Els masculins són globosos o ovoides. Floreix a la primavera.
Diferències entre la Thuja orientalis i la Thuja occidentalis: La thuja orientalis té uns 10 metres més d’altura. La Thuja occidentalis és d’un color més fosc que la Thuja orientalis, més clara. Respecte als cons pinyes, les de la Thuja occidentalis són més allargades i les de la Thuja orientalis són quasi rodones i de color blavós.
Hàbitat: planta d’exterior que pot estar a ple sol o a mitja ombra. Aguanta bé les gelades fortes de fins a -18 °C i també les fortes calors fins a 40 °C. És important plantar-la a més de 3-4 metres de les canonades per evitar problemes. Creix a tota mena de sòls excepte els molt compactes i pesants. El reg serà de 2-3 vegades a la setmana a l’estiu i cada setmana la resta de l’any. És important comprovar que el sòl no té un excés d’humitat. Si la plantem en un test no li posarem un plat a sota, ja que hi hauria excés d’humitat i la planta es podriria. Si posem el plat, l’hem de retirar al cap de 30 minuts. Les plagues més habituals són els àcars, els minadors i les cotxinilles. Com a malalties poden patir de la caiguda a la tardor de les fulles, no és greu, fulles marrons a la primavera per diferència entre la temperatura del sòl i l’aire, tampoc és greu i el Seridium que produeix xancres a les branques. En aquest cas el millor és tallar-les 25 centímetres per sota i aplicar-hi un fungicida.
Reproducció: per llavors o per esqueixos. Per llavors, a principis de primavera, germinaran als 1-2 mesos, requerint uns tres mesos a la nevera en un pot amb vermiculita i recomanant fer un tractament fungicida en plantar-les també amb vermiculita. Per esqueixos, es triaran branques d’uns 20 centímetres de fusta suau impregnada amb hormones d’arrelament (millors caseres) i plantar-les en testos amb vermiculita. Trigaran aproximadament un mes a arrelar.
Utilitats: com ja hem dit, és una de les coníferes més utilitzades a tot el món. Les varietats més conegudes són; Aurea nana (piramidal i groguenca), Conspicua (ídem), Elegantissima (una mica més verda), Pyramidal aurea (perfectament piramidal) i Rosedalis (forma esfèrica i verd metàl·lic). Es poden plantar aïllades o formant grups de diferents coníferes buscant contrastos de colors i formes i també per formar tanques. Va bé en testos.